En el moment en què Sebastian Brauer, vicepresident de disseny de producte de Crate & Barrel, va conduir fins a la casa de camp d'1.500 peus quadrats a la costa nord de Chicago, el van vendre: estava assegut sota un dosser d'alzines centenaris, les parets eren cobert amb motllures originals de l'època de 1929 i fins i tot tenia una sala d'estar enfonsada. "Estava buscant alguna cosa que tingués molt d'encant, perquè és molt difícil de replicar, ha d'estar allà des del principi", explica.
Brauer va signar la documentació el febrer del 2019 i es va traslladar un mes després després d'una sèrie de renovacions poc freqüents; resulta que hi ha un inconvenient a les primeres impressions àgils. "Em vaig quedar completament encegat per aquest encant!" diu rient. "Necessitava molta feina, i encara hi sóc amb prou feines". Desitjós de preservar el màxim possible del caràcter original, Brauer va decidir abordar-lo com una restauració en lloc d'una remodelació; no es va enderrocar cap paret en el procés. "L'estil Art Déco de la casa em va recordar a Old Hollywood, així que es va convertir en fer que aquest glamur se sentia modern", diu. "És un híbrid d'aquest aspecte de luxe i una acollidora casa de camp anglesa".
La bona notícia era que la casa ja aportava aquells elegants detalls arquitectònics que buscava; tot el que necessitava era un rentat de cara. Amb l'excepció de l'entrada de quadres en blanc i negre («En realitat és linòleum dels anys 50!»), va renovar tots els pisos originals, arrancant la catifa de paret a paret al dormitori i tenyint el roure vermell d'una manera més suau., to més natural.
El seu gran derrochi va ser en la pintura. Brauer va triar tonalitats vellutades de Farrow & Ball, inclòs un blanc brillant per il·luminar el dormitori que abans era marró. No obstant això, el to predominant és un homenatge al període blau de Picasso: "Això pot semblar un estirament, però és cert", diu. "Vaig utilitzar la paleta de les seves pintures d'aquella època per crear combinacions de colors". La gamma d'ampolles verdes i marines de tinta arriba a totes les habitacions, ja sigui a través de les parets o els mobles, tot i que el més destacat ha de ser el menjador temperat. "Puc perdre'm mirant aquestes parets blaves, que em recorden les pintures de Vermeer", diu Brauer. "He tingut molts sopars a la llum de les espelmes aquí i ara és el meu despatx. Se sent com el cor de la casa."
"L'encant és molt difícil de replicar, ha d'estar allà des del principi".
També va posar el focus en els petits moments. A part d'una actualització de la il·luminació (l'aparell vintage d'Angelo Lelli que penja a la sala d'estar és una de les peces més estimades de Brauer a la casa), això vol dir canviar el maquinari. En un esforç per reflexionar sobre els antics accents de llautó anglesos que venien amb la llar, va obtenir peces principalment vintage, marcant els aldabs de les portes a Milà i un ganxo per a l'esbat de l'hotel Waldorf Astoria. "És un petit detall, però volia assegurar-me que tot semblava coherent", afegeix.
Pel que fa a aquella acollidora idea de cabana que el va atraure originalment, enlloc és més evident que al jardí. "Un dels meus llibres preferits que vaig pensar immediatament quan vaig entrar va ser El país de Jasper Conran", recorda Brauer. "Sempre he volgut viure en una casa que tingués aquesta sensació de camp anglès". Ara passa els matins d'hora prenent cafè a l'aire lliure i les nits escoltant els mussols que s'apleguen a les copes dels arbres. Brauer fins i tot ha trobat un projecte de passió per convertir aquest espai en un "collage" mitjançant capes de boix i peònies en una base d'aurons japonesos, flexionant el seu polze verd recentment descobert, tot i que no té pressa per acabar el projecte. "Crec que primer és important viure amb una casa, així que a mesura que vaig fent millores graduals que s'ajusten a la vida que vull tenir", explica. "M'agrada fer-ho tot pas a pas".
